"era el silenci/damunt la vida/amb molta cura/era la mort"
Vicent Andrés Estellés
Comiat
I
Un silenci permet
paraules,
paraules en passat,
passat de veu cansada
que ve consolant-me
i omet la carn consumida
amb les síncopes dels
dies.
II
El veig just damunt.
Damunt de mi
passen les hores
mortes
i té gelada la boca.
III
L’abisme furta la
passa lleugera
on de l’amor, en
sabíem poc,
aquell que fa tants
anys
preníem a grapats,
com deia l’Estellés.
Era, però, un altre
amor.
Amor, un altre.
Ara la pell de pruna
fa l’olor del gessamí
del pati.
IV
Blanc deixarà el
jardí.
Quin dolor la nostra
absència!
En el pati, les
fulles rodolen
la clapa, i tu fas el
possible
per netejar una
vegada més
cada tristor que no
se’t veu.
Deixes passar la llum,
t’acomiades de cada
arrel
llaurada amb les mans
ferides.
V
Ja m’has avisat.
Vas fora
a
netejar el pati.
La nostra passa
escampa l’olor del gessamí.
Que siga un èxit la presentació de Poemes per a Keo. No podré assistir-hi.Una abraçada, Josep.
ResponEliminaGràcies Josep!!
ResponElimina