19/9/12

COMPENETRAR-SE


He aconseguit lenta i silenciosament pujar les escales sense que te’n adones, Continues dormint. Comence a pensar que no et pot molestar que et faça dibuixos a l’esquena amb la meua llengua, així et despertaràs humit, esperant el moment adequat per a compenetrar-nos en el somni.
Ens resta tota la nit encara, i amb un gemec, sols amb un gemec a prop d’orella, serà suficient per a somniar-te real i mullar-te més. T’acompanyaré en el somni aquesta nit.

Intente controlar les respiracions que van augmentant quan separe a poc a poc el llençol de tu, et mire, et fas el dormit, ho sé i m’agrada. L’itinerari de la teua pell em duu més amunt, i  en relliscar-te el coll espere sentir suaument un gemec, és el meu objectiu dansar damunt de les substàncies que s’ordenen pel ritme dels cossos.

S’ha capgirat la nit i tu regirant-te ja em mires. Sona el despertador i la llum ens dibuixa ombres en moviment en la cambra, somrius i em prepares el desdejuni,          café llarg per favor!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada