1
Entre la Pau d’un
jardí
pengen el cap uns
xiquets
amb els peus a
l’albereda
xafant l’heura
verda i novella
que també penja i
s’arrela, creix
arrapant-se a poc
a poc a les parets
buscant la terra
que no hi és.
A dalt dibuixen
fragments antics
d’un sòl que
descalços desxifren.
2
Bromera.
És bromera, i
amants.
Gossos que
descansen al recer d’adolescents fugint.
Els que passegen
amb timbres , sirenes.
Escenari mut i
callat,
callades
l’observen perdudes
les reixes al
laberint
i és de bromera
el record.
3
Baixen a peu
escalons, un i un altre.
Un dia amb
espardenyes netes i noves
saben que poden
trobar el seu silenci i un lladruc,
somriures amagats
de propera llunyania,
més deixalles si
cal que guarien des de dalt.
Paren un instant
i s’endinsen,
la bromera creix
i ells també.
4
Asseguts a
l’ombra,
a cavall d’un
banquet de marbre ratllat, foradat,
que esguarda i
canvia converses
miren cap a dalt
somrient i buscant
l’esguard
d’infant tafaner.
La besada es
provoca més goluda,
ja s’ha oblidat
la curta vida.
Haver estat sota l’arbre.
La ma i el bonegó, algun baló punxat
buit, descolorit, d’altra època.
El gelat i les papes, les olives
unes cadires plenes, gent que refresca.
Xauxa i penitència.
Tornen a casa
lluny d’aquelles mirades
molt a prop
d’oblidar posar-se les ulleres.
5
De sobte recorden
amagar-se i ser una vegada l’heura
i no esperar les
besades
als banquets
dels amants
d’un jardí de
bromera.
6
No s’embruten les
mans
El temps ha quedat als llavis.
7
La clau ha obert l’enigma
tornaran demà amb
unes papes i més tabac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada