A gaudir ESPRIU!!!
DESPRÉS DELS ARBRES
Quan ja no pugui
perdre’m
més en la neu i
vegi
llums i cel de
sortida
damunt l’esglai
dels boscos,
sentiré la fatiga
del caminant pel
somni
de la font i de
la casa,
benigna olor de
terra
i pa llescat a
taula.
Aleshores, ben
lliure
d’espera i de
temença,
escoltant cops
d’aixades
molt lentes als
camps amples,
remor de vespre
als pàmpols.
FINAL DEL LABERINT
Quan aquells dits sensibles
toquin músiques fràgils
i lentament vacil·lin
llums canviants de ciris,
surt de la festa. Mira
quanta nit, quina extrema
solitud se t'emporta,
per la rialla, a l'home
justificat i lliure
que neix del teu silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada