Aquesta és la meua participació al llibre de la fira 2013, fira en minúscula fins que siga digna i participativa!
Comença el teatre
convencionalment a la fira.
La plaça plena de
gent a trenta-nou graus.
Algú et guarda
seient i el ventall que sacses
anuncia:
Primer acte
Sorpresa, es reparteix l’anestèsia amb esclats de llum i color
aplaudiments de festa major i l’escenari resta buit d’emocions.
El soroll de la gentada n’és més protagonista, has decidit esperar
continues movent el ventall, ara l’arreplegues més lentament,
algú vol seure, no pot, no hi ha lloc,
ni cadires,
ni silenci,
ni espectacle a l’horitzó.
Segon acte
Oooh!
Oooh!
No són els focs d’artifici.
Ningú coneix l’efecte, la mort és lenta i dolorosa
eleven el condemnat a l’aire,
l’espant és quotidianament una crisi.
Els crits s’apoderen de la plaça, intente fugir,
moltes altres persones també,
tornem.
Immobilització
paràlisi.
Tot té la seua mesura, hi ha qui cau més fort,
de més lluny o segons pese.
La corda es tensa, assegura molts nusos.
Algú tria pujar: participació voluntària.
Sosté la respiració i la resta tremola.
Són formes de batalla!
Tercer
acte i últim
Diables porten a la mà forques, el foc il•lumina el comiat
Comença la crema!
(-Un nou esdeveniment-, crida la reina.)
No és Roma! Diu la plebe.
Quasi no hi ha camí per l’eixida
l’aglomeració multiplica el pànic.
Xafogor, sudoracions, taquicàrdia.
Cride.
Sobtadament desperte jo i el cansament.
És l’últim dia!
Passeje cap a l’Albereda, la Fira s’esvaeix:
-Serà tot un fum d’efectes secundaris.
