Poema publicat a la revista S'Esclop Quadern cultural 54. Novembre-Desembre 2010
Sacse fort la llengua emmudida.
Es mou i balla la teua dansa.
Plaer! L'instant d'èxtasi oblida
el regust amarg a la gola.
Llavis ensucrats que amaguen
la soledat infinita.
Residus d'escuma a l'ombra
del got, ara opac, ara buit.
I mire buscant a la finestra
un bar, amb barra
que sostinga el café sol
sol
a la barra
sol.
Ni la soledad, ni el silencio; nada es absoluto.En las rendijas de las sombras se esconden indetectables duendes y hadas...
ResponEliminaSaludos!