SAETABIS 90

Anys de llum, les parpelles,

les pantalles no advertien el futur

però tocàvem el Pinball, i natges i pits,

tot era immediat i passava ple de píxels.

Morien mostres per rescatar princeses

i jo n’era un, d’una tribu, encara jove.

Les passes endavant dins nostre,
eren moviments per matar sense mesura

i volíem il·luminats,quasi morts, huit mil punts.

La ciutat esperava pacient  el bonus, l’extra

i aniríem tots junts atordits de joystick

a buscar el racó per xuclar-nos,

i provar el tabac, i tocar la intimitat

d’un sostre de cel i banquets amb pipes.

Matant, apreníem arts marcials

disparàvem,  guanyant vides,
vomitant els cucs d’alcohol
i ens presentàvem les matrícules
i preparàvem les baralles.

Dúiem a casa l’esperma

com una barra analògica,

esperant la gratuïtat de la besada

d’una nova partida o un “insert coin”.

Una fletxa cap a munt i forats a la butxaca

recordava que teníem quinze anys.

Realitats de les flames sintètiques,

cossos d’Alien, despertant per traficar -se

sexe, olor a tabac, la gramola no aturava

exaltant cançons a cops de billar o gols fantasma.

Desvirgades les verges,

menjaven llepolies al parc,

secrets a la capsa de llum ignota.

Com un penell que comença,

ja ple d’històries i petits poemes.