No tremoles, encara sents.
Ara no et podran guarir plorant,
la feliç aparença als camins,
de no trobar als cims que cerques
ben ric, les clarors mentideres
al ran d’un no-res. Una dona
al coll t’engolirà les penes.
Gosaré el fum negre d’un silenci etern,
que faré reviure sovint amb
versos.
Et cruixiran els ossos i a mi els
mots.
Quina alegria és poder llegir-te. Tremoles, sents, engolir, cruixir, paraules teues. Besot !
ResponEliminaEt passaràs la vida buscant-te als cims i trobaràs poemes quan tornes a mi. Un poema que no deixa de tremolar en tot el seu conjunt! Carlos, estic enredada en els bacs, et comentaré en breu, esta vesprada mateix, no? fins aviat! besades.
Elimina