M’exalta un corb menjant,
l’auguri de la foscor
rodeja l’arbre.
Estic a l’ombra, no cal
el refugi contra el cel
que infinit enlaira un
vent rigorós que m’empeny.
No vull seguir el vol del
corb, m’excita.
Ell sempre torna, i interprete dolors
fatigats d’homes
esquelètics i opacs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada