L'ESTACIÓ SENS NORD

Camine accelerada cap a quin lloc?
Perd el nord i recorde que no he d’anar
i el lloc d’on surt, sembla badat de nou.

Agafe el tren, passa lleuger de cares,
s’atura he de pujar, no trie jo.
Ella m’ha elegit un. Destí, la porta.
Ara ell ja és meu. Sol, et trobe dormint.
Hi ha lloc a prop, puc mirar-te i dorms,
acaronar-te roba,  suau i neta,
reconstruir l’inici.
Veloç el ritme de la por passa els pobles.

He de tornar a baixar, hi ha poc temps.
M’acoste a tu i fa l’olor a mi.
Suaument fregue, un nou comiat et bese.

I baixe sola, mire passar el tren.
-Dorm l’amor,

       dorm, calla i dorm-