Per Sant Jordi ell li va regalar una rosa que amb molta cura, ella va
deixar sobre el llit, per poder després, junts, ensulfatar-la amb la seua suor.
Després humida i banyada, la rosa començarà a fer cercles damunt els llençols
que amaguen un drac ple de flames. I la flama s’escamparà entre els dos cossos
i es fondran més enllà de les cendres. No entenia res, ell tenia que matar. El
drac somiava amb ella cada nit, amor sense sexe. Sant Jordi sols volia clavar
la llança, a ella, al drac. Mai ningú, sabrà d’on ve l’amor que punxa i a la
vegada et fon entre la terra que més estimes. I va arribar el cavaller que va
canviar la llegenda, deixant en vida al drac
i donant-li mort al rei i a la princesa. Era el cavaller de l’Estat Català. I
ara en cada lloc d’aquest Estat roman el foc que ens vessa de la boca per
cremar l’estat d’un rei que sí mata.
Conte escrit entre @LoretoFarreny/@MarAmunt/@Micro_contes/@ATENACAMBODIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada